Estat de tall: quan la tensió aplicada a la unió emissor del transistor és menor que la tensió directa de la unió PN, el corrent de base és zero i tant els corrents del col·lector com de l'emissor són zero. El transistor perd la seva funció d'amplificació actual, i el col·lector i l'emissor es troben essencialment en un estat d'interruptor obert; això s'anomena estat de tall.
Estat d'amplificació: quan la tensió aplicada a la unió emissor del transistor és més gran que la tensió directa de la unió PN, i a un cert valor adequat, la unió emissor està polaritzada cap endavant i la unió del col·lector està polaritzada inversament. En aquest estat, el corrent de base controla el corrent del col·lector, donant l'amplificació del corrent del transistor. S'utilitza el factor d'amplificació actual=ΔIc/ΔIb; aquest és l'estat d'amplificació.
Conducció de saturació: quan la tensió aplicada a la unió emissor d'un transistor supera la tensió directa de la unió PN i el corrent de base augmenta fins a un cert nivell, el corrent del col·lector ja no augmenta amb el corrent de base, sinó que es manté relativament constant al voltant d'un determinat valor. En aquest punt, el transistor perd la seva funció d'amplificació de corrent i la tensió entre el col·lector i l'emissor és molt petita; el col·lector i l'emissor es troben essencialment en un estat-encès. Aquest estat del transistor s'anomena conducció de saturació.
Observant els potencials dels elèctrodes del transistor durant el funcionament, es pot determinar l'estat de funcionament del transistor. Per tant, els tècnics de reparació d'electrònica utilitzen sovint un multímetre per mesurar les tensions a cada pin del transistor per determinar el seu estat i estat de funcionament.
